La resclosa del Molí de Baix

El silenci amaga el murmuri de l’aigua i els secrets del passat

Davant vostre, el temps ha modelat un racó ple d’història. Aquesta resclosa recollia l’aigua del Molí de Baix per alimentar el rec de can Messeguer. L’aigua, després de fer girar les moles per moldre el cereal, continuava cap als camps de can Messeguer i can Brau. Quan no s’aprofitava, saltava aquest mur de pedra, creant un gorg fresc i profund.

Durant anys, aquest gorg va ser un espai de vida i feina. Aquí, les dones de les masies properes, agenollades a la vora, rentaven la roba submergint-la en l’aigua freda i fregant-la sobre una pedra plana. Entre fregar i esbandir, compartien històries i novetats del poble. Així va néixer l’expressió “fer safareig”, record d’aquells moments de convivència.

L’any 1959, la construcció del safareig municipal a prop del Pont Vell i la Font dels Lledoners va marcar un canvi. Ja no calia baixar fins aquí, es podia rentar dret, amb més comoditat. Però l’alegria va durar poc. Amb l’arribada de les rentadores elèctriques, el safareig es va buidar i aquest antic ritual va desaparèixer.

Ara, en aquest gorg ja no ressonen murmuris ni rialles. L’aigua hi raja només els dies de pluja, i la riera s’ha assecat, deixant pas al silenci. Un silenci que encara sembla guardar el ressò d’aquelles veus que, entre feina i conversa, van donar vida a aquest racó del món.

 

___

CASTELLANO. El silencio esconde el murmullo del agua y los secretos del pasado

Ante vosotros, el tiempo ha moldeado un rincón lleno de historia. Esta presa recogía el agua del Molí de Baix para alimentar la acequia de Can Messeguer. El agua, después de hacer girar las muelas que molían el cereal, continuaba su curso hacia los campos de Can Messeguer y Can Brau. Cuando no se utilizaba, caía por este muro de piedra, formando un remanso fresco y profundo.

Durante años, este remanso fue un lugar de vida y trabajo. Aquí, las mujeres de las masías cercanas, arrodilladas en la orilla, lavaban la ropa sumergiéndola en el agua fría y frotándola sobre una piedra plana. Entre frotar y aclarar, compartían historias y novedades del pueblo. Así nació la expresión “hacer safareig”, recuerdo de aquellos momentos de convivencia.

En 1959, la construcción del lavadero municipal cerca del Pont Vell y la Font dels Lledoners marcó un cambio. Ya no era necesario bajar hasta aquí; se podía lavar de pie, con mayor comodidad. Pero la alegría duró poco. Con la llegada de las lavadoras eléctricas, el lavadero quedó vacío y este antiguo ritual desapareció.

Ahora, en este remanso ya no resuenan murmullos ni risas. El agua solo fluye en los días de lluvia, y la riera se ha secado, dejando paso al silencio. Un silencio que aún parece guardar el eco de aquellas voces que, entre trabajo y conversación, dieron vida a este rincón del mundo.

 

___

FRANÇAIS. Le silence cache le murmure de l’eau et les secrets du passé

Devant vous, le temps a façonné un coin rempli d’histoire. Cette retenue d’eau recueillait l’eau du Molí de Baix pour alimenter le canal d’irrigation de Can Messeguer. Après avoir fait tourner les meules qui broyaient les céréales, l’eau continuait son chemin vers les champs de Can Messeguer et Can Brau. Lorsqu’elle n’était pas utilisée, elle débordait de ce mur de pierre, créant un bassin frais et profond.

Pendant des années, ce bassin fut un lieu de vie et de travail. Ici, les femmes des fermes voisines, agenouillées sur la rive, lavaient leur linge en le plongeant dans l’eau froide et en le frottant sur une pierre plate. Entre lavage et rinçage, elles échangeaient des histoires et les nouvelles du village. C’est ainsi qu’est née l’expression “faire safareig” (faire du commérage), un souvenir de ces moments de convivialité.

En 1959, la construction du lavoir municipal près du Pont Vell et de la Font dels Lledoners marqua un tournant. Il n’était plus nécessaire de descendre jusqu’ici, on pouvait laver debout, plus confortablement. Mais cette nouveauté ne dura pas longtemps. Avec l’arrivée des machines à laver électriques, le lavoir se vida et cet ancien rituel disparut.

Aujourd’hui, dans ce bassin, on n’entend plus ni murmures ni rires. L’eau ne coule que les jours de pluie, et la riera s’est asséchée, laissant place au silence. Un silence qui semble encore porter l’écho de ces voix qui, entre travail et conversation, ont donné vie à ce coin du monde.

 

__

ENGLISH. Silence hides the murmur of water and the secrets of the past

In front of you, time has shaped a corner full of history. This weir once collected water from the Molí de Baix to supply the irrigation canal of Can Messeguer. After turning the millstones that ground the grain, the water continued its journey toward the fields of Can Messeguer and Can Brau. When it was not needed, it spilled over this stone wall, creating a cool, deep pool.

For years, this pool was a place of both life and labor. Here, women from the nearby farmhouses, kneeling by the water’s edge, washed their clothes by soaking them in the cold water and scrubbing them on a flat stone. Between scrubbing and rinsing, they shared stories and the latest village news. This is how the expression “fer safareig” (which means “to gossip” in Catalan) was born—a reminder of those moments of togetherness.

In 1959, the construction of a public washhouse near the Pont Vell and the Font dels Lledoners marked a turning point. No longer did people have to come all the way down here; they could now wash their clothes standing up, in greater comfort. But this convenience was short-lived. With the arrival of electric washing machines, the washhouse was abandoned, and this ancient ritual disappeared.

Now, in this pool, no murmurs or laughter can be heard. Water flows here only on rainy days, and the stream has dried up, giving way to silence. A silence that still seems to hold the echoes of those voices that, between work and conversation, once brought life to this corner of the world.

Vegeu-ne la situació al mapa
Leaflet | © OpenStreetMap contributors
Darrera actualització: 28.02.2025 | 18:02