Els noms de la riera de Vilamajor

La riera de Vilamajor és la riera de les 1000 cares

La riera de Vilamajor recorre 12 quilòmetres de paisatges canviants, adoptant noms que reflecteixen la relació entre l’aigua i el territori.

La seva història comença al veïnat de Muntanya, sota el turó del Samon, on neix al pla de la Moixa, a 1200 metres d’altitud. Brolla com un fil d’aigua fresca, plena de salts i murmuris. En aquesta etapa primerenca, es coneix com a riereta de la Moixa, una fase juganera i vibrant, plena d’energia mentre descendeix entre prats i torrents escarpats.

A mesura que avança i recull aigües dels torrents del Salars, de la font Freda i de la font de Borrell, la riera entra a la seva joventut. Es transforma en la riera del Cortès, carregada de força, travessant zones de vetes ferruginoses, boscos ombrívols i paisatges muntanyosos amb vitalitat i determinació.

Quan arriba als veïnats de Canyes i del Pla, la riera entra a la seva maduresa i pren el nom de riera de Canyes. Travessa la plana agrícola envoltada de masies, com can Perera de Canyes, can Gras, can Ribes, can Llinars, can Sunyer, can Canal, can Tomàs, can Messeguer o can Sauleda, que evoquen un paisatge arrelat a la terra. En aquesta etapa madura, havia alimentat recs, omplert basses, impulsat molins i protegit les muralles de la Força, mentre fluïa amb serenitat.

Després de Sant Pere de Vilamajor, antigament també se la coneixia com a riera d’Aimar o Llima. En el seu darrer tram, arriba a la seva vellesa tranquil·la, portant històries i llegendes com un relat serè de tot el que ha viscut. És un moment de calma abans de trobar-se amb la riera de Vallserena i desembocar al Mogent, el Besòs i, finalment, morir al Mediterrani.

Amb totes les seves transformacions, la riera de Vilamajor conserva la seva essència: un reflex de vida i memòria, testimoni viu d’un territori que l’ha acompanyada en totes les seves etapes.

 

__

CASTELLANO. La riera de Vilamajor es la riera de las 1000 caras

La riera de Vilamajor recorre 12 kilómetros de paisajes cambiantes, adoptando nombres que reflejan la relación entre el agua y el territorio.

Su historia comienza en el vecindario de Muntanya, bajo la colina del Samon, donde nace en el llano de la Moixa, a 1200 metros de altitud. Brota como un hilo de agua fresca, llena de saltos y murmullos. En esta etapa temprana, se la conoce como la riereta de la Moixa, una fase juguetona y vibrante, llena de energía mientras desciende entre prados y torrentes escarpados.

A medida que avanza y recoge aguas de los torrentes del Salars, de la fuente Freda y de la fuente de Borrell, la riera entra en su juventud. Se transforma en la riera del Cortès, cargada de fuerza, atravesando zonas de vetas ferruginosas, bosques sombríos y paisajes montañosos con vitalidad y determinación.

Cuando llega a los vecindarios de Canyes y del Pla, la riera entra en su madurez y toma el nombre de riera de Canyes. Cruza la llanura agrícola rodeada de masías, como Can Perera de Canyes, Can Gras, Can Ribes, Can Llinars, Can Sunyer, Can Canal, Can Tomàs, Can Messeguer o Can Sauleda, que evocan un paisaje arraigado a la tierra. En esta etapa madura, había alimentado acequias, llenado balsas, impulsado molinos y protegido las murallas de la Força, mientras fluía con serenidad.

Después de Sant Pere de Vilamajor, antiguamente también se la conocía como riera de Aimar o Llima. En su último tramo, alcanza su vejez tranquila, llevando historias y leyendas como un relato sereno de todo lo que ha vivido. Es un momento de calma antes de encontrarse con la riera de Vallserena y desembocar en el Mogent, el Besòs y, finalmente, morir en el Mediterráneo.

Con todas sus transformaciones, la riera de Vilamajor conserva su esencia: un reflejo de vida y memoria, testigo vivo de un territorio que la ha acompañado en todas sus etapas.

 

__

FRANÇAIS. La riera de Vilamajor est la riera aux 1000 visages

La riera de Vilamajor parcourt 12 kilomètres de paysages changeants, adoptant des noms qui reflètent la relation entre l’eau et le territoire.

Son histoire commence dans le hameau de Muntanya, au pied de la colline du Samon, où elle prend naissance sur le plateau de la Moixa, à 1200 mètres d’altitude. Elle jaillit comme un mince filet d’eau fraîche, pleine de cascades et de murmures. À ce stade précoce, elle est connue sous le nom de riereta de la Moixa, une phase ludique et vibrante, pleine d’énergie alors qu’elle descend à travers prairies et ravins escarpés.

À mesure qu’elle avance et collecte les eaux des torrents du Salars, de la fontaine Freda et de la fontaine de Borrell, la riera entre dans sa jeunesse. Elle devient la riera del Cortès, chargée de force, traversant des zones de veines ferrugineuses, des forêts ombragées et des paysages montagneux avec vitalité et détermination.

Lorsqu’elle atteint les hameaux de Canyes et du Pla, la riera entre dans sa maturité et prend le nom de riera de Canyes. Elle traverse la plaine agricole entourée de mas, tels que Can Perera de Canyes, Can Gras, Can Ribes, Can Llinars, Can Sunyer, Can Canal, Can Tomàs, Can Messeguer ou Can Sauleda, qui évoquent un paysage profondément enraciné dans la terre. À ce stade mature, elle avait alimenté des canaux d’irrigation, rempli des bassins, actionné des moulins et protégé les murailles de la Força, tout en coulant avec sérénité.

Après Sant Pere de Vilamajor, on la connaissait autrefois sous le nom de riera d’Aimar ou Llima. Dans son dernier tronçon, elle atteint une vieillesse paisible, portant avec elle des histoires et des légendes, comme un récit serein de tout ce qu’elle a vécu. C’est un moment de calme avant de rejoindre la riera de Vallserena et de se jeter dans le Mogent, puis dans le Besòs, avant de mourir enfin en Méditerranée.

À travers toutes ses transformations, la riera de Vilamajor conserve son essence : un reflet de vie et de mémoire, témoin vivant d’un territoire qui l’a accompagnée à chaque étape de son parcours.

 

___

ENGLISH. The Riera de Vilamajor is the Stream of a Thousand Faces

The Riera de Vilamajor flows for 12 kilometers through changing landscapes, adopting names that reflect the relationship between water and the land.

Its story begins in the Muntanya hamlet, beneath the Samon hill, where it originates on the Moixa plateau at an altitude of 1,200 meters. It emerges as a thin stream of fresh water, full of cascades and murmurs. At this early stage, it is known as the Riereta de la Moixa, a playful and vibrant phase, full of energy as it descends through meadows and steep ravines.

As it progresses and gathers water from the Torrents del Salars, the Font Freda, and the Font de Borrell, the stream enters its youth. It transforms into the Riera del Cortès, charged with strength, crossing areas of iron-rich veins, shady forests, and mountainous landscapes with vitality and determination.

When it reaches the hamlets of Canyes and Pla, the stream enters its maturity and takes on the name Riera de Canyes. It flows through the agricultural plain surrounded by farmhouses such as Can Perera de Canyes, Can Gras, Can Ribes, Can Llinars, Can Sunyer, Can Canal, Can Tomàs, Can Messeguer, and Can Sauleda, evoking a landscape deeply rooted in the land. In this mature stage, it once fed irrigation channels, filled ponds, powered mills, and protected the walls of La Força, all while flowing serenely.

Beyond Sant Pere de Vilamajor, it was once also known as the Riera d’Aimar or Llima. In its final stretch, it reaches a peaceful old age, carrying stories and legends like a serene tale of all it has witnessed. It is a moment of calm before meeting the Riera de Vallserena and flowing into the Mogent, then the Besòs, and finally reaching its end in the Mediterranean Sea.

Through all its transformations, the Riera de Vilamajor retains its essence: a reflection of life and memory, a living witness to a land that has accompanied it through all its stages.