El Pont Vell de Vilamajor

Aquest pont amaga l’esforç d’un carnisser que va canviar la història del poble

Des d'aquí, pots descobrir un secret que la majoria dels qui travessen el pont, immersos en la pressa del dia a dia, desconeixen. Aquest pont amaga una història d’esforç comunitari, de perseverança i de creixement. Construït al segle XVII, el Pont Vell no només va canviar la manera com es creuava la riera, sinó que també va transformar Vilamajor.

Abans de la seva construcció, creuar la riera era una tasca feixuga. Calia baixar pel corriol prop de la font dels Lledoners, travessar una passera de fusta i pujar un camí costerut fins a l’altre costat. Quan la riera portava molt cabal, el pas es tornava gairebé impossible, especialment per aquells que necessitaven abastir les botigues, fondes i cases de la Força des del Pla de can Derrocada. A més, sota la Rectoria, al camp de la riera, hi havia l’era comunal, on els qui no tenien era pròpia feien el seu paller. Transportar el blat o qualsevol altre producte a través d’aquest camí era una odissea.

La solució semblava clara, però la construcció d’un pont que unís les dues ribes era massa costosa i es va convertir en una reivindicació llargament esperada. Finalment, gràcies a la determinació dels veïns i a l’aportació del carnisser local, el somni del pont es va fer realitat. El 1680 es va construir el Pont Vell amb un gran arc de mig punt, fet amb pedres i calç provinents de les antigues muralles de la Força, ja en desús. Amb la seva forma característica, amb la part central més alta per permetre el pas dels carros, el pont no només connectava les dues ribes, sinó que també simbolitzava una nova etapa per al poble.

A partir del pont, es va obrir un camí principal que connectava les masies del Pla amb la Força, i Vilamajor va començar a créixer cap a l’altra banda de la riera. Cases i masies van aparèixer al llarg d’aquesta nova via, convertint el pont en un punt de trobada entre passat i futur.

Amb el temps, el Pont Vell s’ha adaptat a les necessitats del poble. L’any 1900, amb la construcció de la carretera que connectava Sant Pere amb Sant Antoni, el pont es va modificar: es va pujar la cota de la carretera i el ferm es va aplanar, i s’hi van afegir baranes metàl·liques per facilitar el pas dels vehicles motoritzats. Més tard, als anys 80, es va ampliar amb formigó per afegir un nou carril i voreres, canviant-ne dràsticament l’aspecte.

Aquest pont, testimoni de guerres, rierades i sequeres, ha vist canviar el poble i ha canviat amb ell. Ha estat part fonamental de la vida quotidiana de generacions de vilamjorencs. Però, malgrat tot el que ens ha donat, sovint n’oblidem valor. Grafitis i modificacions modernes amaguen el seu caràcter històric, i l’oblit de la seva importància el fa passar desapercebut.

Ja coneixes el seu secret: el Pont Vell no és només una estructura que uneix dues ribes; és un record viu del passat i una crida a valorar el patrimoni que ens connecta amb les nostres arrels.

 

____

CASTELLANO. Este puente esconde el esfuerzo de un carnicero que cambió la historia del pueblo

Desde aquí, puedes descubrir un secreto que la mayoría de quienes cruzan el puente, inmersos en la prisa del día a día, desconocen. Este puente guarda una historia de esfuerzo comunitario, perseverancia y crecimiento. Construido en el siglo XVII, el Pont Vell no solo cambió la manera de cruzar la riera, sino que también transformó Vilamajor.

Antes de su construcción, cruzar la riera era una tarea ardua. Había que descender por el sendero cercano a la Font dels Lledoners, atravesar una pasarela de madera y subir un camino empinado hasta el otro lado. Cuando la riera llevaba mucho caudal, el paso se volvía casi imposible, especialmente para quienes necesitaban abastecer las tiendas, posadas y casas de La Força desde el Pla de Can Derrocada. Además, bajo la rectoría, en el campo de la riera, se encontraba la era comunal, donde aquellos que no tenían era propia almacenaban su paja. Transportar el trigo u otros productos por este camino era una auténtica odisea.

La solución parecía evidente, pero la construcción de un puente que uniera ambas orillas resultaba demasiado costosa y se convirtió en una reivindicación largamente esperada. Finalmente, gracias a la determinación de los vecinos y a la aportación del carnicero local, el sueño del puente se hizo realidad. En 1680 se construyó el Pont Vell, con un gran arco de medio punto, hecho de piedra y cal extraídas de las antiguas murallas de La Força, ya en desuso. Con su forma característica, más elevado en el centro para permitir el paso de los carros, el puente no solo conectaba ambas orillas, sino que también simbolizaba una nueva etapa para el pueblo.

A partir del puente, se abrió un camino principal que conectaba las masías del Pla con La Força, y Vilamajor comenzó a expandirse hacia el otro lado de la riera. Casas y masías fueron surgiendo a lo largo de esta nueva vía, convirtiendo el puente en un punto de encuentro entre pasado y futuro.

Con el tiempo, el Pont Vell se ha adaptado a las necesidades del pueblo. En 1900, con la construcción de la carretera que conectaba Sant Pere con Sant Antoni, el puente fue modificado: se elevó el nivel de la calzada y se alisó el firme, añadiéndose barandillas metálicas para facilitar el paso de los vehículos motorizados. Más tarde, en los años 80, se amplió con hormigón para añadir un nuevo carril y aceras, cambiando drásticamente su aspecto.

Este puente, testigo de guerras, riadas y sequías, ha visto cambiar el pueblo y ha cambiado con él. Ha sido una parte fundamental de la vida cotidiana de generaciones de vilamajorenses. Sin embargo, a pesar de todo lo que nos ha dado, a menudo olvidamos su valor. Los grafitis y las modificaciones modernas ocultan su carácter histórico, y el olvido de su importancia lo hace pasar desapercibido.

Ahora conoces su secreto: el Pont Vell no es solo una estructura que une dos orillas; es un recuerdo vivo del pasado y un llamado a valorar el patrimonio que nos conecta con nuestras raíces.

 

___

FRANÇAIS. Ce pont cache l’effort d’un boucher qui a changé l’histoire du village

D’ici, tu peux découvrir un secret que la plupart de ceux qui traversent le pont, absorbés par la précipitation du quotidien, ignorent. Ce pont renferme une histoire d’effort collectif, de persévérance et de développement. Construit au XVIIe siècle, le Pont Vell n’a pas seulement transformé la manière de franchir la riera, mais il a aussi changé Vilamajor.

Avant sa construction, traverser la riera était une tâche ardue. Il fallait descendre par le sentier près de la Font dels Lledoners, emprunter une passerelle en bois et grimper un chemin escarpé jusqu’à l’autre rive. Lorsque la riera transportait beaucoup d’eau, le passage devenait presque impossible, en particulier pour ceux qui devaient approvisionner les boutiques, les auberges et les maisons de La Força depuis le Pla de Can Derrocada. De plus, sous le presbytère, dans le champ de la riera, se trouvait l’aire communale, où ceux qui ne possédaient pas leur propre aire stockaient leur paille. Transporter du blé ou tout autre produit par ce chemin relevait de l’exploit.

La solution semblait évidente, mais la construction d’un pont reliant les deux rives était trop coûteuse et est restée longtemps une revendication en attente. Finalement, grâce à la détermination des habitants et à la contribution d’un boucher local, le rêve du pont est devenu réalité. En 1680, le Pont Vell a été construit avec un grand arc en plein cintre, en pierre et en chaux provenant des anciennes murailles de La Força, déjà abandonnées. Avec sa forme caractéristique, plus élevée en son centre pour permettre le passage des charrettes, le pont n’a pas seulement uni les deux rives, il a aussi symbolisé une nouvelle ère pour le village.

Grâce au pont, une voie principale a été ouverte, reliant les fermes du Pla à La Força, et Vilamajor a commencé à s’étendre de l’autre côté de la riera. Des maisons et des fermes sont apparues le long de cette nouvelle route, faisant du pont un point de rencontre entre passé et avenir.

Au fil du temps, le Pont Vell s’est adapté aux besoins du village. En 1900, avec la construction de la route reliant Sant Pere à Sant Antoni, le pont a été modifié : le niveau de la chaussée a été rehaussé et aplanie, et des garde-corps métalliques ont été ajoutés pour faciliter le passage des véhicules motorisés. Plus tard, dans les années 80, il a été élargi avec du béton pour ajouter une nouvelle voie et des trottoirs, changeant radicalement son apparence.

Ce pont, témoin de guerres, de crues et de sécheresses, a vu le village évoluer et a changé avec lui. Il a été un élément essentiel de la vie quotidienne de générations de Vilamajorencs. Pourtant, malgré tout ce qu’il nous a apporté, nous oublions souvent sa valeur. Les graffitis et les modifications modernes dissimulent son caractère historique, et l’oubli de son importance le rend presque invisible.

Tu connais désormais son secret : le Pont Vell n’est pas seulement une structure reliant deux rives ; c’est un souvenir vivant du passé et un appel à valoriser le patrimoine qui nous relie à nos racines.

 

___

ENGLISH. This bridge hides the effort of a butcher who changed the history of the village

From here, you can discover a secret that most people crossing the bridge, caught up in the rush of daily life, are unaware of. This bridge holds a story of community effort, perseverance, and growth. Built in the 17th century, the Pont Vell not only changed the way people crossed the stream but also transformed Vilamajor.

Before its construction, crossing the stream was a difficult task. People had to descend a path near the Font dels Lledoners, walk across a wooden footbridge, and then climb a steep road to the other side. When the stream carried a lot of water, crossing became almost impossible, especially for those who needed to supply the shops, inns, and houses of La Força from the Pla de Can Derrocada. Additionally, beneath the rectory, in the field by the stream, there was a communal threshing floor where those without their own storage space kept their straw. Transporting wheat or any other goods across this path was a real challenge.

The solution seemed clear, but building a bridge to connect the two banks was too expensive and became a long-awaited demand. Finally, thanks to the determination of the villagers and the contribution of a local butcher, the dream of a bridge became reality. In 1680, the Pont Vell was built with a large semicircular arch, made of stone and lime from the old walls of La Força, which were no longer in use. With its characteristic shape, rising in the center to allow carts to pass, the bridge not only linked both sides but also marked the beginning of a new era for the village.

From the bridge, a main road was opened, connecting the farmhouses of the Pla with La Força, and Vilamajor began to expand to the other side of the stream. Houses and farmsteads emerged along this new route, turning the bridge into a meeting point between past and future.

Over time, the Pont Vell adapted to the needs of the village. In 1900, with the construction of the road connecting Sant Pere to Sant Antoni, the bridge was modified: the road level was raised and flattened, and metal railings were added to facilitate the passage of motorized vehicles. Later, in the 1980s, it was widened with concrete to add a new lane and sidewalks, drastically altering its appearance.

This bridge, a witness to wars, floods, and droughts, has seen the village change and has changed along with it. It has been a fundamental part of daily life for generations of Vilamajor residents. However, despite everything it has given, we often forget its value. Graffiti and modern modifications hide its historical character, and the neglect of its importance makes it go unnoticed.

Now you know its secret: the Pont Vell is not just a structure that connects two banks; it is a living memory of the past and a call to appreciate the heritage that connects us to our roots.