A les 12:09 d'avui obro el correu electrònic i em trobo amb un escenari, que ja sembla ser l’habitual, consensuat, interioritzat i fins i tot protegit, per aquella frase tan poc lloable en aquest cas de:
" Son coses de nens".
Tots hem estat nens, joves, adolescents i hem hagut de fer, de vegades, per ser acceptats pel grup algunes entremaliadures que podien perjudicar altres persones. Però un cop superada aquesta etapa es suposava que tot allò ho tenies integrat com a que no és podia fer i que ensenyaries millor i de bon grat al teu fill, per respectar tot allò que és de tots i pagat per tots.
Un altra cop ens trobem amb les malifetes extremadament perilloses de no sabem encara qui, ni perquè. Avorriment?, manca de respecte?, poc assoliment del que és pot fer amb el temps d'esbarjo?, manera de cridar l'atenció?, podrien ser mil i una les explicacions i conclusions per les que es podria arribar a entendre o com a mínim intentar trobar una raó davant d'aquest comportament reiteratiu i constant, en tot allò que se "suposa és públic", que un cop més recordo és de tots i pagat per tots i el més important perquè en puguem gaudir tots.
Però no podem fer-ho quan descollen l'escenari a dos dies d'una revetlla de Sant Joan, pels veïns. Quan haurem d'estar procurant, que no destrossin cap reg més, perquè els arbres no és morin. Que no trenquin cap balla, que no cremin containers, que no calin foc a cap bala de palla i tot això per procurar del benestar dels nostres veïns, aquells pares d'aquells nens o joves, que l'únic que volen pels seus fills, es que siguin feliços i no tinguin cap mena de responsabilitat, perquè això faria que aquest pares també l'haguessin de tenir i per tant exercir-la.
Pel bé comú i amb el Civisme de tots ús desitgem i demanem una Revetlla responsable.
Raquel Salcedo
Regidora de Comunicació