L'església de Sant Pere acull el primer concert del cicle d'estiu amb el Dichterliebe de Robert Schumann

El passat 12 de juliol es va celebrar el primer concert del cicle d'estiu a l'església de Sant Pere de Vilamajor amb el tenor Francesc Garrigos i el pianista (pianoforte) Albert Romaní que van presentar un programa del segle XVIII amb el Dichterliebe de Robert Schumann. 

El proper concert se celebrarà el dissabte 19 de juliol i el programa és ben diferent: jazz, a càrrec del famós trio de Rafa Madagascar.

Sinopsi del concert del 12 de juliol: 

DICHTERLIEBE Op. 48

L'obra de Robert Schumann abans de 1840, és gairebé exclusivament per a piano, però al llarg de 1840 escriu 168 Lieder. És per això que 1840 rep el nom de l'Any dels Lieder, i és el més important del seu llegat musical. Durant temps, Robert s'havia anat relacionant amb Clara Wieck en secret, ja que el pare de Clara, que a la vegada havia estat professor de Schumann, no acceptava la relació. Cal recordar que Clara era una prestigiosa pianista (als 9 anys ja donava concerts), i també era compositora.

El 1840, després de guanyar la batalla legal als jutjats degut a que Clara no tenia els 21 anys de majoria d'edat per a poder decidir sense el permís patern, finalment van poder casar-se. És en aquest context en que esclata el geni musical del compositor amb la seva obra per a veu i piano. En aquest any compon els cicles: Liederkreis Op. 24, Myrten Op. 25, Liederkreis Op. 39, Frauenlieben und leben Op.42. i Dichterliebe Op. 48. Podríem dir que és el resultat de la joia de Robert de poder casar-se amb Clara, i estar finalment al costat de la seva estimada sense haver d'amagar-se'n. Robert i Clara tingueren vuit fills.

El cicle que oferim en el programa, el Dichterliebe Op. 48 (l'Amor del Poeta), és un dels cicles de lieder més refinats i coneguts de Robert. La versió musical que presentem, s'insereix dins dels criteris historicistes d'interpretació tot i tractar-se d'una obra del període romàntic. Així mateix, la veu de Francesc Garrigosa permet respectar escrupulosament les tonalitats originals, que es consideren o bé massa agudes per a un baríton o massa greus per a un tenor, i l'acompanyament pianístic es realitza amb un fortepiano de sonoritats molt pròximes a les dels instruments de l'època.

FRANCESC GARRIGOSA - TENOR

Nascut a Barcelona, inicià la seva formació musical als sis anys i als deu entrà a formar part de l'Escolania de Montserrat sota la direcció d'Ireneu Segarra. Ha estudiat cant amb Xavier Torra, Carmen Martínez i a la Guildhall School of Music and Drama de Londres amb Rudolf Piernay. Des del seu debut al Teatre del Liceu l'any 1991 ha actuat al Teatro Real de Madrid, La Fenice de Venècia, Teatro Colón de Buenos Aires, Sydney Opera House, Palau de la Música Catalana, Concertgebow d'Amsterdam, Konzerthaus de Viena, Royal Festival Hall de Londres i Carnegie Hall de Nova York; col·laborant entre d'altres amb la Israel Chamber Orchestra, Wienner Akademy, Montreal Symphony Orchestra, Schottish Chamber Orchestra i Royal Philharmonic Orchestra. Ha cantat sota la batuta de mestres com Brüggen, Christie, Dutoit, Frübeck de Burgos, Hogwood, Jacobs, Koopman, López Cobos, Marriner, Pons, Ros Marbà i Savall. És membre solista de La Capella Reial de Catalunya des dels seus inicis.

Entre la seva discografia cal destacar Cinco invocaciones al Crucificado de Montsalvatge; Pepita Jiménez d'Albéniz; Una Cosa Rara de Vicent Martin i Soler i l'Orfeo de Monteverdi. Des del 2003 és professor de cant a l'Escola Superior de Música de Catalunya.

ALBERT ROMANÍ – PIANOFORTE

Especialitzat en interpretació de música antiga i en instruments de teclat històrics, ha actuat sovint com a solista o acompanyant en nombrosos recitals de música de cambra i també formant part de diverses orquestres en la interpretació del repertori barroc i clàssic. Actualment compagina també la seva activitat concertística amb la docència (Escola MM Can Ponsic de Barcelona, ESMUC) i amb nombroses activitats pedagògiques o de divulgació de la cultura musical (cursets, conferències, articles).

És autor de diverses adaptacions d'òperes per a infants com les que ofereix el cicle El Petit Liceu (El Superbarber de Sevilla, La Ventafocs, Guillem Tell).