Inaugurada la restauració de la Torre Roja

L'acte d'inauguració començà a les 12h del migdia amb una missa a l'església de Sant Pere celebrada pel Bisbe de Terrassa, Mon. Salvador Cristau, i pel rector Mn. Sivio Torregrossa. Tot seguit, al peu del campanar es va realitzar els actes institucionals. L'alcaldessa de Sant Pere de Vilamajor, Susanna Martori, va escusar la seva assistència per una intervenció al genoll que va impossibilitar que pugués fer el parlament que tenia previst. La primera tinenta d'alcaldessa i regidora de cultura, Sra. Jésica Pérez, va donar les gràcies a totes les institucions que han participat en aquest projecte de poble: Bisbat de Terrassa, parròquia, Diputació, Generaliat, als tècnics i els diversos governs municipals (Llesuy, Artalejo i Isús) que hi van intervenir. El bisbe de Terrassa va prendre la paraula, seguit del delegat de cultura a Barcelona de la Generalitat, el Sr. Andreu Felip, i el director del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Sr. José Luís Sanz. Fins i tot, la comtessa Almodis i el comte Ramon Berenguer, que sota el seu govern, es va alçar la Torre Roja entre el 1050 i el 1060, van enviar els uns missatgers a cavall per fer-nos arribar el seu missatge (Eugassada Juanola).

L'acte va acabar amb la tallada de la cinta amb els tinents d'alcalde Jésica Pérez i José Carlos Guerrero, el bisbe de Terrassa i els representantats de la Diputació i la Generalitat. El bisbe va beneïr la Torre i es va fer un repic de campanes i un aperitiu popular. El responsable de la Mongia, Higini Herrero, va fer visites guiades a l'interior de la torre als assistents a l'acte.

La restaració del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local

La Torre Roja és una torre quadrada exempta amb funció de campanar i aspecte defensiu, motiu pel qual va ser catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional el 1949, en virtut del decret de l’Estat de protecció de castells espanyols. Se situa a la part alta de la població, a 305 m d’altitud sobre el nivell del mar, en el casc antic de Sant Pere de Vilamajor, conegut també com la Força, al sud-est del temple parroquial i a redós de la seva façana de migdia. Data de l’inici del tercer quart del segle XI i va ser reformada als segles XVII i XX.

L’aspecte exterior té una tonalitat rogenca, degut a la característica pedra sorrenca amb la què va ser construïda, la pedra del Figaró. És per aquest motiu que popularment es coneix com la Torre Roja, tot i que no fou fins al 1932 que no es va repicar el revestiment que en protegia la fàbrica. Mesura uns 6 metres de costat per uns 25 metres d’alçada.

La relació del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona amb el conjunt parroquial de Sant Pere de Vilamajor es remunta a l’any 2013, quan es van fer els estudis històrics i documentals, tipològics i d’evolució constructiva tant de l’església com del campanar, que van servir de base per a la redacció dels plans directors. L’any 2014, es va elaborar el del campanar i, l’any següent, el de l’església. El 2022 es va redactar el Projecte de restauració de la Torre Roja, les obres del qual ara han quedat enllestides.

En termes generals, els treballs han consistit, d’una banda, en la consolidació i restauració del conjunt de l’obra, i d’una altra, en l’acondiciament de l’interior de la torre de cara a fer possible la visita pública i el gaudi col·lectiu.

Amb aquests objectius, s’han restaurat les quatre façanes de la torre i tots els seus paraments interiors. Les voltes, força malmeses com a resultat de la pròpia evolució històrica i constructiva, s’han consolidat i reforçat només allà on ha estat estrictament necessari. El sostre de la planta segona, atenent al seu mal estat de conservació, ha estat desmuntat i substituït per una estreta passera metàl·lica que es recolza a les quatre cares del cos de campanes tot deixant un buit al mig, que permet relacionar espacialment les plantes superiors del campanar. Al pla de coberta, al qual s’hi accedeix tant sols per tasques de manteniment i a través d’una escala molt dreta, s’hi han recuperat els nivells de circulació històrica, cosa que ha permès recuperar també les gàrgoles i restituir la funció primigènia per a la qual van ser concebudes.

De l’escala intramurs que puja al primer pis se n’han reparat alguns graons, doncs n’hi havia que estaven molt desgastats, cosa que representava un elevat risc per a la seguretat del visitant. L’escala que pujava a la planta segona, que era fruit d’una reforma que situem al primer terç del segle XX però que estava en franc mal estat i no complia amb la seva funció, ha estat substituïda per una de nova, situada en el mateix lloc on antigament hi havia hagut una escala de cargol que relacionava les dues plantes, els vestigis de la qual també s’han restaurat i incorporat al discurs museístic.

Per la banda de fora, a l’espai que separa el campanar de l’església, s’hi ha construït una escala, amb graons i replà de fusta, que permet guanyar el desnivell entre la plaça i l’interior del campanar. Per acabar, s’han fet de bell nou les instal·lacions elèctriques i d’enllumenat, el sistema d’accionament del repic de campanes i el parallamps.