El Plenari Municipal aprova dedicar a tres dones els nous carrers de l'eixample del nucli urbà: la reina Peronella, l'abadessa Emma i Mercè Aventín

La proposta que el Centre d’Estudis ha seguit aquests tres objectius: 

a) Que el nomenclàtor municipal tingui una relació directa amb la història, el patrimoni social i la memòria col·lectiva del nostre municipi.

b) Que la proposta de nous noms d’aquest sector tingui una unitat temàtica que relacioni els noms entre sí i, així, faciliti la seva localització.

c) Introduir noms femenins al nomenclàtor per intentar pal·liar la manca de dones reconegudes en els noms oficials dels nostres nuclis urbans.

Per una banda, l’actuació de les tres dones ha influït de forma significativa en la història local i en el coneixement que en tenim: l’abadessa Emma, en tant que fou qui dirigí el repoblament del nostre municipi el segle X amb gent provinent de Ripoll (d’aquí ve el nom del carrer i del veïnat al nord de La Força); la reina Peronella d’Aragó, esposa de Ramon Berenguer IV i mare del rei Alfons I el Trobador, alhora també comtessa de Barcelona, en tant que fou la sobirana i senyora del castell de Vilamajor i, per extensió, del municipi de Vilamajor (incloent-hi Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor i la vila de Cardedeu) en l’època de la seva màxima esplendor. Les seves diverses i llargues estades al municipi, fet que es commemora a les vetllades medievals del Vilamagore a primers de juliol d’ençà de l’any 1993, estan extensament documentades. I la doctora en història Mercè Aventín, a qui es deu la majoria dels estudis i treballs de capçalera dels investigadors de la història de Vilamajor, els quals incideixen de forma especialment rellevant en el marc històric que protagonitzaren tant l’abadessa Emma de Barcelona com la reina Peronella d’Aragó.

 

Per altra banda, cal compensar el greuge amb el paper de la dona a la història. Cal donar visibilitat a la dona i atorgar-li el lloc que, amb justícia, es mereix. Recordem que va haver-hi una època en què les dones, colze amb colze amb els homes o, fins i tot, amb més lideratge que ells, feien rompudes i colonitzaven els territoris de la Marca.