Declaració institucional del 28 de juny de 2022, Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGBTI+

Les mobilitzacions socials en defensa dels drets de les persones LGBTI+, iniciades amb els
fets de Stonewall l’any 1969 a Nova York i a la dècada dels setanta a casa nostra, han
contribuït a tenir un país més just, mitjançant la conscienciació social i l’impuls d’un marc
normatiu de protecció dels drets humans. La Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els
drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia,
la bifòbia i la transfòbia va ser un punt d’inflexió per elaborar polítiques públiques LGBTI+ a
Catalunya, al mateix temps que ha permès atendre i acompanyar les persones que han vist
vulnerats els seus drets a través del desplegament arreu del territori de la Xarxa de Serveis
d’Atenció Integral LGBTI+.

Més recentment, la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació
reforça les mesures per assolir una protecció real i efectiva contra qualsevol forma o acte de
discriminació o d’intolerància per motiu de l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de
gènere de les persones. La futura llei trans* catalana, actualment en elaboració, ha de
continuar el camí cap a la plena garantia de drets. Com més drets, més justícia, més
democràcia. Els nous drets no resten altres drets assolits ni tampoc no esborren res ni ningú.
Fer valdre les lleis d’igualtat en tots els àmbits i desplegar-les amb la màxima potència és una
obligació de tots els poders públics. I ho és encara més avui dia davant els discursos d’odi a
la diferència i el qüestionament per part de l’extrema dreta dels drets assolits. Com va dir
Judith Butler respecte d’aquests grups en l’acte de lliurament del Premi Internacional
Catalunya el 27 d’abril d’enguany: «Quina visió de la nació és aquella que pot estar
amenaçada per qui persegueix la igualtat, la llibertat, la justícia, la fi de les guerres, un futur
sense violències, o el dret a caminar pel carrer sense por?».

A Catalunya tornarem a dir tantes vegades com faci falta «No passaran!». Més que mai, les
entitats i els poders públics del país defensarem el dret de les persones a viure en llibertat, i
treballarem per accelerar un canvi social que només serà possible si les polítiques públiques
feministes són transinclusives, si les polítiques LGBTI+ són feministes, i si totes aquestes
polítiques són també antiracistes i tenen en compte l’edat o la discapacitat.

Els drets de les persones LGBTI+ són part de la lluita compartida per la defensa del dret de
totes les persones a ser i a viure lliures de discriminacions i de violències. Ja siguem persones
cis, trans* o no-binàries i sigui quina sigui la nostra orientació sexual, aquesta lluita ens ha
d’interpel·lar sempre, perquè els drets s’exerceixen i es garanteixen de manera col·lectiva.